DADES TÈCNIQUES
Catalogació: Fàcil.
Durada: 3-3’30h
Terreny: Sense dificultats importants.
Municipi d’inici: Santanyí.
Observacions: Us presentam una bella excursió arran de mar, ideal per a tots els mesos, exceptuant l’estiu de ple. És una passejada molt interessant des del punt
de vista botànic, toponímic i paisatgístic

APROXIMACIÓ

Ens hem de dirigir al llogaret des Llombards, al qual arribam des de ses Salines o bé de Santanyí. Des d’aquest punt, hem de prendre la carretera que va a cala Llombards i abans d’arribar-hi, en la mateixa frontera de la urbanització que rodeja la cala, tombar cap a cala s’Almunia pel carrer s’Almunia. Al fons, tombaren a l’esquerra pel carrer Llorer i després el primer a la dreta. En arribar de nou a una altra cruïlla, voltarem a l’esquerra i després ja ens situarem en el vial de la petita urbanització que ens deixa damunt la cala.

A LA PASSADA EDICIÓ DE EL SUD DE MALLORCA MIQUEL ANTONI BORDOY, ENGINYER, ENS EXPLICAVA L’EMIGRACIÓ DELS SEUS PARES A L’ARGENTINA I LES SEVES VIVÈNCIES, DE NIN, A FELANITX, JUST EN EL MOMENT QUE ESCLATAVA LA GUERRA CIVIL. ARA, EN AQUESTA SEGONA PART DE L’ENTREVISTA, AQUEST ARGENTÍ-FELANITXER I RESIDENT DE PORTOCOLOM, ENS PARLA DE LES SEVES EXPERIÈNCIES COM A DELEGAT CONSULAR A SAN PEDRO, DE LA FUNDACIÓ DE L’AGRUPACIÓ MALLORCA EN AQUESTA LOCALITAT I TAMBÉ DE LA SEVA AMISTAT AMB CAMILO JOSÉ CELA

El somni de molts d’ecologistes i amants de la natura en general, pareix haver-se fet realitat. A les portes de l’estiu, un submarinista, Alvaro Garí, ha aconseguit captar amb la seva càmara fotogràfica, la imatge d’un mamífer marí, que ja feia uns 50 anys que es considerava extingit, el vellmarí. Les fotografies varen ser preses en condicions de difícil visibilitat ja que l’animal estava dins una cova.

L’expectació creada tant dins la comunitat científica com en el públic en general, ha fet fet que des de la conselleria de Medi Ambient s’hagin fet unes declaracions. Així, el conseller, Miquel Àngel Grimalt confirmava que l’exemplar vist i fotografiat per un capbussador a Mallorca, és un vellmarí amb un 90% de les possibilitats. També va afegir que el seu departament ja havia rebut quatre avisos de persones que havien vist una foca, encara que no existia cap indici de que es tractàs d’aquesta espècie. Les bandes on aquest animal ha estat vist, fan pensar que es mou en aigües que banyen les costes dels municipis que van de Calvià (illes Malgrats) a Valldemossa, i especialment en els indrets, que avui estan protegits per reserves marines.

A l’acte d’inauguració hi varen acudir la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i marí, Elena Espinosa; el president del Govern, Francesc Antich; la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol; els consellers de Medi Ambient i d’Agricultura, Miquel Àngel Grimalt i Mercè Amer; el delegat del Govern, Ramon Socias; el batle de ses Salines, i els batles i la batlessa de Campos, de Sant Llorenç i de Palma, entre d’altres autoritats. També hi foren presents els responsables del centre i del parc de Cabrera.

En el seu parlament, Espinosa va destacar que aquest centre s’havia de convertir en un referent per la societat illenca, com una casa del parc que ajudi a descobrir Cabrera des de la distància. Respecte a la transferència de les competències del Parc Nacional al Govern balear, tant la ministra com el mateix president del Govern no varen posar res en clar, assegurant que s’estava negociant i que tot depenia del Ministeri d’administracions públiques.

El tram comprèn els cinc quilòmetres entre Son Catlar i sa Ràpita, on es troben els accessos a la platja des Trenc. Amb aquesta obra s’ha aconseguit que tota la carretera que uneix Campos amb Sa Ràpita tengui unes modernes condicions de seguretat i de confort per als usuaris, enliminant així un dels punts negres de la circulació a Mallorca.

Armengol va destacar durant la seva intervenció l'aposta del Consell per la reforma i millora de la xarxa de carreteres, donant suport al model de vies respectuoses amb l'entorn i el patrimoni.

Per la seva part, el batle de Campos, Guillem Ginard, va agraïr el compromís complert per part del Consell de reformar aquesta via, amb un grau molt alt d'accidentalitat. Finalment, el conseller Pascual va destacar la inversió en aquesta segona fase de la reforma de la carretera, entre Son Catlar i sa Ràpita, de més de 8 milions d'euros i en la qual s'ha fet un gran esforç per millorar tant les condicions de seguretat com de mobilitat.

A mitjans mes de juny, l’antiga possessió de Sa Torre, posteriorment transformada en l’hotel de luxe, Hilton sa Torre, pel seu promotor, Vicente Grande, va obrir, oficialment, les seves portes.

Aquest establiment és el primer de la cadena internacional Hilton, que s’instal·la a l’illa. Vicente Grande va adquirir aquesta possessió el gener de 2004 per construir-hi l’hotel. En aquells moments, tot el conjunt de solar i cases li varen costar 15 milions d’euros, en els quals, s’hi hagueren d’afegir 30 més per habilitar totes les construccions com hotel. Aquest, avui, compta amb 90 habitacions, de les quals 15, són suites

La possessió de sa Torre té el seu origen en una torre de vigilància aixecada el 1290, no massa després de la Conquesta de Mallorca per les tropes del rei Jaume I. L’edifici principal data del s XVI i la peculiar església de planta octogonal i absidiola hexagonal, del s XIX.

Amb aquesta reforma s’ha volgut respectar al màxim la fesomia original, típica de l’arquitectura mallorquina de l’època. Les noranta habitacions es distribueixen en dotze edificis diferents. L’interior de les mateixes és modern i compta amb totes les comoditats i luxes, tals com televisions amb pantalles planes, accés a internet etc. Així i tot, s’ha procurat respectar l’estructura interior original, combinant mobiliari antic amb disseny modern.

Aquesta inauguració ha coincidit, malauradament, amb l’anunci de la suspensió de pagaments del grup Drac, del qual, Vicente Grande, promotor de l’hotel, n’és el cap més visible.

Així un home vestit amb unes mitges i camisa blanca, faldilla roja fins els genolls, capa també d’aquest color i amb una màscara i cabellera postissa, es passeja pels carrers més cèntrics, fent la seva característica dança al so de la tradicional cançoneta. Després d’haver pegat tot un seguit de bots i cabrioles s’atura enmig de la concurrència i demana almoina als assistents. Ell, a canvi, regala un clavell.

Enguany ja fa un quart de segle que el grup folklòric s’Estol des Gerricó s’encarrega d’aquesta manifestació folkòrica. Així durant aquests anys, ha representat aquesta figura, Jaume Obrador Antúnez i actualment, Antoni Adrover “Lluent”. Se sap que antigament també havien ballat la dança amb aquesta desfressa: Joan Adrover “Boc”, Macià Vicens “S’Ermità Nofre” i l’amo en Tomeu Caldentey.

Sobre l’origen de Sant Joan Pelós i de la seva dansa, es pensa que podria provenir d’un dels balls pagans dels solstici d’estiu “la festa del sol que balla”, que més endavant seria cristianitzat. En el s XV, està documentada aquesta dansa a la Península i també a Mallorca. Més endavant –s XVII- la seva figura formaria comparsa amb àguiles i cossiers, tots junts farien part de les processons del Corpus.

Fa molts anys a Felanitx, el dia de la vigília del sant, dia 23 de juny, es convidava a les famílies més importants del poble per anar a la festa dels obrers i majordoms de la obreria. Tots ells anaven acompanyats d’aquest personatge: una mena de broma de Sant Joan. El dia del sant es repetia la dansa, acompanyada pel tamboret, flabiol i altres instruments. Avui en dia, tot això no ha canviat massa, ventura l’únic, el fet de que abans, Sant Joan Pelós duia un xotet a un braç, i ara no.

El ple va aprovar la moció per tal d’expressar al Bisbat la seva preocupació i per instar-lo a col·laborar amb l’entitat municipal, per tal de poder arreglar aquests elements. A la sessió ordinària, l’Equip de Govern (PP) va confirmar que ambdues escalinates pertanyen a l’Església. Toni Nadal, regidor del PSOE, va defensar la moció, afegint que el Calvari és un valor afegit pel municipi, que hauria d’estar en bones condicions i aprofitar-se pel seu valor cultural, artístic i turístic.