SudDeMallorca.com

De Cala s�Almunia al cap de ses Salines

Per RD

DADES TÈCNIQUES
Catalogaci�: Fàcil.
Durada: 3-3’30h
Terreny: Sense dificultats importants.
Municipi d’inici: Santany�.
Observacions: Us presentam una bella excursi� arran de mar, ideal per a tots els mesos, exceptuant l’estiu de ple. �s una passejada molt interessant des del punt
de vista botànic, topon�mic i paisatg�stic

APROXIMACI�

Ens hem de dirigir al llogaret des Llombards, al qual arribam des de ses Salines o b� de Santany�. Des d’aquest punt, hem de prendre la carretera que va a cala Llombards i abans d’arribar-hi, en la mateixa frontera de la urbanitzaci� que rodeja la cala, tombar cap a cala s’Almunia pel carrer s’Almunia. Al fons, tombaren a l’esquerra pel carrer Llorer i despr�s el primer a la dreta. En arribar de nou a una altra cruïlla, voltarem a l’esquerra i despr�s ja ens situarem en el vial de la petita urbanitzaci� que ens deixa damunt la cala.

Entrevista a Miquel Antoni Bordoy, Enginyer (II)

Per Marta Aspachs

A LA PASSADA EDICI� DE EL SUD DE MALLORCA MIQUEL ANTONI BORDOY, ENGINYER, ENS EXPLICAVA L’EMIGRACI� DELS SEUS PARES A L’ARGENTINA I LES SEVES VIVÈNCIES, DE NIN, A FELANITX, JUST EN EL MOMENT QUE ESCLATAVA LA GUERRA CIVIL. ARA, EN AQUESTA SEGONA PART DE L’ENTREVISTA, AQUEST ARGENT�-FELANITXER I RESIDENT DE PORTOCOLOM, ENS PARLA DE LES SEVES EXPERIÈNCIES COM A DELEGAT CONSULAR A SAN PEDRO, DE LA FUNDACI� DE L’AGRUPACI� MALLORCA EN AQUESTA LOCALITAT I TAMB� DE LA SEVA AMISTAT AMB CAMILO JOS� CELA

El vellmar� torna a Mallorca

Per M. A.P.

El somni de molts d’ecologistes i amants de la natura en general, pareix haver-se fet realitat. A les portes de l’estiu, un submarinista, Alvaro Gar�, ha aconseguit captar amb la seva càmara fotogràfica, la imatge d’un mam�fer mar�, que ja feia uns 50 anys que es considerava extingit, el vellmar�. Les fotografies varen ser preses en condicions de dif�cil visibilitat ja que l’animal estava dins una cova.

L’expectaci� creada tant dins la comunitat cient�fica com en el p�blic en general, ha fet fet que des de la conselleria de Medi Ambient s’hagin fet unes declaracions. Aix�, el conseller, Miquel Àngel Grimalt confirmava que l’exemplar vist i fotografiat per un capbussador a Mallorca, �s un vellmar� amb un 90% de les possibilitats. Tamb� va afegir que el seu departament ja havia rebut quatre avisos de persones que havien vist una foca, encara que no existia cap indici de que es tractàs d’aquesta espècie. Les bandes on aquest animal ha estat vist, fan pensar que es mou en aigües que banyen les costes dels municipis que van de Calvià (illes Malgrats) a Valldemossa, i especialment en els indrets, que avui estan protegits per reserves marines.

El Centre d�Interpretaci� de l�arxip�lag de Cabrera, inaugurat

Amb cinc anys de retard i un cost de 21 milions d’euros, a la fi s’ha inaugurat el Centre d’Interpretaci� de Cabrera, a la Colònia de Sant Jordi, just a l’entrada de la localitat costera. A partir d’ara, aquest es podrà visitar de dilluns a divendres entre les deu del mat� i les vuit dels vespre

A l’acte d’inauguraci� hi varen acudir la ministra de Medi Ambient, Medi Rural i mar�, Elena Espinosa; el president del Govern, Francesc Antich; la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol; els consellers de Medi Ambient i d’Agricultura, Miquel Àngel Grimalt i Mercè Amer; el delegat del Govern, Ramon Socias; el batle de ses Salines, i els batles i la batlessa de Campos, de Sant Llorenç i de Palma, entre d’altres autoritats. Tamb� hi foren presents els responsables del centre i del parc de Cabrera.

En el seu parlament, Espinosa va destacar que aquest centre s’havia de convertir en un referent per la societat illenca, com una casa del parc que ajudi a descobrir Cabrera des de la distància. Respecte a la transferència de les competències del Parc Nacional al Govern balear, tant la ministra com el mateix president del Govern no varen posar res en clar, assegurant que s’estava negociant i que tot depenia del Ministeri d’administracions p�bliques.

Inaugurada la reforma de la carretera Campos-Sa R�pita

La presidenta Francina Armengol, acompanyada del conseller d'Obres P�bliques, Antoni Pascual i del batle de Campos, Guillem Ginard, entre altres, varen presidir la inauguraci� de la reforma integral d’aquest tram de les carreteres mallorquines.

El tram comprèn els cinc quilòmetres entre Son Catlar i sa Ràpita, on es troben els accessos a la platja des Trenc. Amb aquesta obra s’ha aconseguit que tota la carretera que uneix Campos amb Sa Ràpita tengui unes modernes condicions de seguretat i de confort per als usuaris, enliminant aix� un dels punts negres de la circulaci� a Mallorca.

Armengol va destacar durant la seva intervenci� l'aposta del Consell per la reforma i millora de la xarxa de carreteres, donant suport al model de vies respectuoses amb l'entorn i el patrimoni.

Per la seva part, el batle de Campos, Guillem Ginard, va agraïr el comprom�s complert per part del Consell de reformar aquesta via, amb un grau molt alt d'accidentalitat. Finalment, el conseller Pascual va destacar la inversi� en aquesta segona fase de la reforma de la carretera, entre Son Catlar i sa Ràpita, de m�s de 8 milions d'euros i en la qual s'ha fet un gran esforç per millorar tant les condicions de seguretat com de mobilitat.

S�inaugura l�hotel de luxe, Hilton sa Torre

A mitjans mes de juny, l’antiga possessi� de Sa Torre, posteriorment transformada en l’hotel de luxe, Hilton sa Torre, pel seu promotor, Vicente Grande, va obrir, oficialment, les seves portes.

Aquest establiment �s el primer de la cadena internacional Hilton, que s’instal·la a l’illa. Vicente Grande va adquirir aquesta possessi� el gener de 2004 per construir-hi l’hotel. En aquells moments, tot el conjunt de solar i cases li varen costar 15 milions d’euros, en els quals, s’hi hagueren d’afegir 30 m�s per habilitar totes les construccions com hotel. Aquest, avui, compta amb 90 habitacions, de les quals 15, s�n suites

La possessi� de sa Torre t� el seu origen en una torre de vigilància aixecada el 1290, no massa despr�s de la Conquesta de Mallorca per les tropes del rei Jaume I. L’edifici principal data del s XVI i la peculiar esgl�sia de planta octogonal i absidiola hexagonal, del s XIX.

Amb aquesta reforma s’ha volgut respectar al màxim la fesomia original, t�pica de l’arquitectura mallorquina de l’època. Les noranta habitacions es distribueixen en dotze edificis diferents. L’interior de les mateixes �s modern i compta amb totes les comoditats i luxes, tals com televisions amb pantalles planes, acc�s a internet etc. Aix� i tot, s’ha procurat respectar l’estructura interior original, combinant mobiliari antic amb disseny modern.

Aquesta inauguraci� ha coincidit, malauradament, amb l’anunci de la suspensi� de pagaments del grup Drac, del qual, Vicente Grande, promotor de l’hotel, n’�s el cap m�s visible.

Sant Joan Pel�s balla pels carrers de la vila, el dia de Sant Joan

La celebraci� del solstici d’estiu i, en aquest cas, de Sant Joan, t� a la vila de Felanitx una curiosa forma de manifestar- se: el ball de Sant Joan Pel�s.

Aix� un home vestit amb unes mitges i camisa blanca, faldilla roja fins els genolls, capa tamb� d’aquest color i amb una màscara i cabellera postissa, es passeja pels carrers m�s cèntrics, fent la seva caracter�stica dança al so de la tradicional cançoneta. Despr�s d’haver pegat tot un seguit de bots i cabrioles s’atura enmig de la concurrència i demana almoina als assistents. Ell, a canvi, regala un clavell.

Enguany ja fa un quart de segle que el grup folklòric s’Estol des Gerric� s’encarrega d’aquesta manifestaci� folkòrica. Aix� durant aquests anys, ha representat aquesta figura, Jaume Obrador Ant�nez i actualment, Antoni Adrover “Lluent”. Se sap que antigament tamb� havien ballat la dança amb aquesta desfressa: Joan Adrover “Boc”, Macià Vicens “S’Ermità Nofre” i l’amo en Tomeu Caldentey.

Sobre l’origen de Sant Joan Pel�s i de la seva dansa, es pensa que podria provenir d’un dels balls pagans dels solstici d’estiu “la festa del sol que balla”, que m�s endavant seria cristianitzat. En el s XV, està documentada aquesta dansa a la Pen�nsula i tamb� a Mallorca. M�s endavant –s XVII- la seva figura formaria comparsa amb àguiles i cossiers, tots junts farien part de les processons del Corpus.

Fa molts anys a Felanitx, el dia de la vig�lia del sant, dia 23 de juny, es convidava a les fam�lies m�s importants del poble per anar a la festa dels obrers i majordoms de la obreria. Tots ells anaven acompanyats d’aquest personatge: una mena de broma de Sant Joan. El dia del sant es repetia la dansa, acompanyada pel tamboret, flabiol i altres instruments. Avui en dia, tot això no ha canviat massa, ventura l’�nic, el fet de que abans, Sant Joan Pel�s duia un xotet a un braç, i ara no.

Es demana que s�adobin les escales de l�esgl�sia parroquial i les del Calvari

A la darrera plenària, arran d’una moci� presentada pel PSOE, tots els partits pol�tics expressaren la seva preocupaci� enfront del deteriorament de les escalinates per accedir a l’Esgl�sia de Sant Miquel, per una banda, i al Calvari, per un altra.

El ple va aprovar la moci� per tal d’expressar al Bisbat la seva preocupaci� i per instar-lo a col·laborar amb l’entitat municipal, per tal de poder arreglar aquests elements. A la sessi� ordinària, l’Equip de Govern (PP) va confirmar que ambdues escalinates pertanyen a l’Esgl�sia. Toni Nadal, regidor del PSOE, va defensar la moci�, afegint que el Calvari �s un valor afegit pel municipi, que hauria d’estar en bones condicions i aprofitar-se pel seu valor cultural, art�stic i tur�stic.

Ampliaci� de l�Escola Municipal de M�sica de Santany�

L’Ajuntament de Santany� ha duit a terme una important reforma d’una casa particular que ha llogat amb la finalitat de poder ampliar les dependències de l’Escola Municipal de M�sica (EMMS), que, a causa del gran nombre d’alumnes, resultava insuficient. Ja, des de fa uns anys, l’Ajuntament es va veure obligat a utilitzar part de l’edifici de Ca ses Monges, ubicat en el carrer Sol, per poder impartir les classes de m�sica. No obstant, aquest edifici tamb� es va quedar petit i s’ha hagut de rec�rrer a la soluci� actual. La casa que ha llogat el consistori santanyiner està ubicada en el carrer Palma, just enfront de l’edifici principal de l’Escola Municipal de M�sica on es troba el petit auditori. Els principals motius que han provocat aquest canvi ha estat “la manca d’espai per poder donar classes, a m�s, la casa del carrer Sol, estava compartida amb el Centre d’Informaci� Jove, i les instal·lacions eren poc funcionals”, ha explicat el director de l’EMMS, Agust� Pons.

La pintura d�Andreu Maim�: molt m�s que la for�a de la saba

Els viaranys creatius de n’Andreu Maim� ( Cas Concos des Cavaller, 1946) l’han conduït cap a les arrels pregones de les figueres i els ceps. I atansat allà, espera, i observa com la llacor de la terra �sdevendrà saba a dos dels elements m�s definidors dels paisatges i de les essències de la mediterraneïtat. I ens ho transmet amb figures. Ens comunica la força, adormida, de les seves figueres de milers de braços sense fulles o la dels ceps que vetllen el moment adequat per brostar els sarments. Els ritmes de l’ ecologia vegetal s’han convertit amb molt m�s que un leit-motiv d’aquest artista, treballador infatigable al seu obrador de CAN VENT al carrer de Santany� de la vila felanitxera.