 |
|
Actualment hi ha 5 usuaris conectats
|
|
|
|
|
|
 |
Hiperbolic 69: Se celebra la festa des Tondre a n’Es Llombards (223 Lectures) |
 |
Per R.D.
Diumenge 3 de maig, el camp de futbol Can Martina des Llombards va esser l'escenari un any més, de la tradicional Festa des Tondre. Un important esdeveniment que té com objectiu recuperar i donar a conèixer la tradició de la tosa d'ovelles amb tisores, al més pur estil del municipi de Santanyí. Els tonedors varen poder mostrar la seva habilitat amb les tisores amb unes 50 ovelles.
(Llegir més... | 2285 bytes més | Hiperbolic 69 | Puntuació 0)
|
|
|
Joan Barceló
Ha començat el mes d'abril, amb la seva Setmana Santa. La majoria de dites relatives a aquest mes assenyalen el caràcter canviant de la meteorologia. Són dates en les quals la primavera es mostra variable i desconcertant, encara que el mes d'abril no sempre acostuma a ser gaire abundós de pluges. Tot apunta, no obstant això, a que tendrem un mes d'abril una mica mogut. Amb l'inici del mes lluna en el creixent i lluna plena el Dijous Sant a les 16 hores i 57 minuts del capvespre. Els almanacs preveuen un ambient de temperatures amb tendència a la baixa, sobretot per la lluna minvant del dia 17 a les 15 hores i 37 minuts. Les plogudes grosses, que faran sortir els caragols, es pronostiquen per la lluna nova de Sant Marc, patró de Sineu. El girant serà a les aquest mateix dia, a les 5 hores i 24 minuts del matí. Canvis de temps, n'hi haurà més que no en voldrem. Tornaran les brusquines.
(Llegir més... | 3773 bytes més | Hiperbolic 68 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 67: La Conselleria de Medi Ambient adapta al Paratge Natural de la Serra de Tramunta (113 Lectures) |
|
Redacció
Un estudi realitzat mitjançant dispositius autònoms de fotografia ha enregistrat la presència de mamífers carnívors a la finca pública de Son Moragues i ha permès realitzar-ne un mapa de distribució i abundància
Un estudi de la Conselleria de Medi Ambient, realitzat mitjançant dispositius autònoms de fototrampeig, ha permès realitzar un mapa de distribució i abundància de mamífers carnívors a la finca pública de Son Moragues, propietat del Govern de les Illes Balears i inclosa en el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana, gestionat per l'empresa pública Espais de Natura Balear, depenent de la Conselleria de Medi Ambient.
(Llegir més... | 2404 bytes més | Hiperbolic 67 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 66: La Conselleria de Medi Ambient ha realitzat un estudi cartogràfic dels possibles (140 Lectures) |
|
|
Redacció. Capdepera
El vell marí fotografiat a la costa de Calvià el passat mes de juny ha estat albirat al llarg de l'estiu i la tardor de 2008 en almenys una dotzena d'ocasions, segons informacions recollides per la Conselleria de Medi Ambient. El darrer albirament del qual es té notícia es va produir a principis d'octubre, a sa Dragonera. El fet de què durant l'hivern la mar estigui molt menys freqüentada aconsella prudència: la manca d'observacions es pot deure a aquest factor i no necessàriament a que l'animal hagi abandonat les nostres costes.
(Llegir més... | 2238 bytes més | Hiperbolic 66 | Puntuació 0)
|
|
|
Per R.D
Tradicionalment utilitzat com a motor de la feina en el camp, actualment es vol purificar la raça per tal d'orientar-la cap a l'equitació
Com en altres edicions, la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern balear amb la col·laboració del Patronat per a la Recuperació i Defensa de les Races Autòctones de les Illes Balears –PRAIB, ens mostra com és i com es comporta el cavall de raça mallorquina. Aquesta junt amb la del cavall menorquí i la de l'ase mallorquí conformen el grup d'equins autoctons existents a les illes Balears.
(Llegir més... | 5578 bytes més | Hiperbolic 64 | Puntuació 5)
|
|
|
Per R.D.
La conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern balear amb la col·laboració del Patronat per a la Recuperació i Defensa de les Races Autòctones de les Balears –PRAIB, ens explica, a la present edició, l'origen, morfologia i consum del porc negre mallorquí. Fins el s XIX, aquesta raça era l'única que es criava a Mallorca i se n'exportava una bona partida a la Península. Durant els darrers anys, el porc mallorquí és cada vegada més conegut, per l'excepcional qualitat de la seva carn. Estudis recents la defineixen com una de les més saludables del món, a causa de la proporció dels seus greixos. El seu origen es pot trobar en l'encreuament de la raça cèltica, ibèrica i asiàtica
(Llegir més... | 6351 bytes més | Hiperbolic 63 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 54: Problemes a les oliveres durant la tardor i l’hivern (266 Lectures) |
|
A L’EDICIÓ PASSADA, DES D’AQUESTA MATEIXA SECCIÓ, ES VA INFORMAR D’ALGUNES MALALTIES I PROBLEMES QUE PODIEN PATIR ALGUNS ARBRERS FRUITERS DURANT LA TARDOR. AVUI ES VOL CONTINUAR AMB AQUESTS CONSELLS, AQUESTA VEGADA DIRIGITS CAP A L’OLIVERA. AQUEST CONREU, MOLT EXTÉS ARREU DE L’ILLA, SOVINT ÉS ATACAT PER INSECTES O FONGS QUE EN MERMEN SUBSTANCIALMENT LA SEVA CAPACITAT PRODUCTIVA. ELS INTERESSATS QUE VULGUIN SABER MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA PREVENCIÓ I CURACIÓ D’AQUESTES AFECCIONS PODEN DIRIGIR-SE A LA WEB DE LA CONSELLERIA D’AGRICULTURA I PESCA (WWW.CAIB.ES), SECCIÓ DEL DEPARTAMENT DE SANITAT VEGETAL.
LA COTXINILLA GLOBOSA (POLLINIA POLLINI), UN INSECTE QUE POT ARRIBAR ASSECAR LES BRANQUES DE L’OLIVERA  Enguany aquest insecte ha tingut unes condicions climàtiques molt favorables i ha estat un problema en algunes plantacions i en oliveres ornamentals. No està considerat una plaga clau de l’olivera, però quan es presenta potser que sigui necessari aplicar tractaments insecticides. La Cotxinilla globosa és un còccid de la família Asterolecaniidae, amb femelles de color groc ataronjat, piriformes i globoses, cobertes d’un escut o fol·licle blanquinós o grisenc. Aquest recobriment es forma amb restes de les larves i filaments sedosos entrellaçats que creen un teixit dur i resistent. A la zona mediterrània estan descrites dues generacions a l’any, amb sortida de larves - formes sensibles als tractaments- del maig al juny per a la primera generació, i del setembre a l’octubre, per a la segona. Els danys comencen a observar-se perquè els escuts apareixen a les branquetes fines, com si fossin agalles petites, acompanyats normalment de màscara o fumagina, que creix sobre la melassa que segrega l’insecte. Si la cotxinilla és molt abundant, pot arribar a assecar les branques. Sol atacar oliveres velles o debilitades per altres afeccions (gelades, calabruixades, brom, etc.), i es veu afavorida per la humitat i el vent suau. Quant al control, és recomanable podar i cremar, si és possible, les branques més afectades. En cas de que la plaga s’hagi estés, és recomanable els exemplars amb oli d’estiu i fosmet (30 dies) (Llegir més... | 7356 bytes més | Hiperbolic 54 | Puntuació 5)
|
|
|
Hiperbolic 54: RACES AUTÒCTONES, ELS ANIMALS MÉS PROPIS DE LES ILLES BALEARS (III) (550 Lectures) |
|
L’ovella blanca de raça mallorquina és una espècie molt apreciada per la producció d’una carn d’excel·lent qualitat Per M. Aspachs,
Una vegada explicats els bovins típics de Mallorca i Menorca, la conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern balear, amb la col·laboració del Patronat per a la Recuperació i Desfensa de les Races Autòctones de les Illes Balears –PRAIB, ens ofereix informació d’una altra de les seves races més pròpies, l’ovella blanca de raça mallorquina. Altres agrupacions del tronc oví, també autòctones de les Balears són l’ovella roja mallorquina, l’ovella menorquina i l’evissenca. En concret aquesta que es descriu avui, fa part del grup oví més extens de l'arxipèlag balear i es pot considerar històricament com una raça amb diversos ecotipus, com són el de pla i el de muntanya. ORIGINÀRIAMENT L’OVELLA MALLORQUINA ÉS GERMANA DE LA CORSA, LA SARDA I LA SILICIANA
 És una raça entroncada amb el bestiar oví de l'àrea insular mediterrània, del que deriven també las races corsa, sarda i siciliana. Totes elles, des d'antic, han estat molt relacionades pel comerç existent entre les illes d'aquesta mar. Els criteris i actuacions introduïts durant la segona meitat del segle passat han conduït a l'estandardització d'aquesta raça, que ha esdevengut amb una sèrie de trets típics. ES CARACTERITZA PER LLUIR UNA LLANA BLANCA, BRILLANT I AMB TONALITATS DAURADES
En general, és un animal harmònic, rústic, de temperament tranquil, de llana basta de color blanc, que es presenta en blens de forma variable. La grandària corporal varia molt amb les condicions i zones d'explotació, però oscil·la entre els 35 i 65 kg. de pes viu a les femelles adultes. (Llegir més... | 4847 bytes més | Hiperbolic 54 | Puntuació 3)
|
|
|
Hiperbolic 53: Problemes dels ametlers i fruiters durant aquesta època de l’any (294 Lectures) |
|
LA TARDOR DU MOLTS DE CANVIS A LA NATURA, I, CONCRETAMENT ELS ARBRES FRUITERS I ELS AMETLERS ES PODEN VEURE AFECTATS PER DIVERSES MALALTIES PROVOCADES PER INSECTES I FONGS. LA CAIGUDA DE LA FULLA FA MÉS SUSCEPTIBLE L'ARBRE DE CONTAMINAR-SE DE DIVERSOS AGENTS. DES DEL DEPARTAMENT DE SANITAT VEGETAL DE LA CONSELLERIA D'AGRICULTURA I PESCA DEL GOVERN BALEAR ES VOL ASSABENTAR LA POBLACIÓ DELS PROBLEMES QUE PODEN TENIR AQUESTS CONREUS DURANT AQUESTA ÈPOCA DE L'ANY.  MOSCA DE LA FRUITA Les captures són encara elevades i l’hem d’estar alerta a les plantacions susceptibles com ara caquis, nísprers, gíngols… i intentar utilitzar matèries actives amb termini de seguretat curt en fruita que està a punt de recollir-se. La mosca de la fruita és una plaga molt extesa a tota la Península però especialment a la zona mediterrània. Ataca a melicotoners, albercoquers, peres, pomeres, figueres, pruneres, taronges... entre molts d'altres. Amida entre 4 i 5 mm i és una mica més petita que la mosca cómú i és de colors vistosos. La larva amida entre 7 i 8 mm, és blanca i sense potes. Solen tenir devers 7 generacions a l'any i hivernen enterrades en el sòl. Les femelles solen posar uns 7 ous. Quan l'insecte pica la fruita produeix una mena de taca groga. Poc temps després cau de l'arbre ja que les larves s'alimenten de l'interior de la fruita. Els sistemes per atacar la plaga s'apliquen a l'estadi adult de la mosca. Així a banda de trampes per capturar- les, poden fer pulveritzacions amb insecticides. Les matèries actives poden esser: azadiractina (3 dies), formet (30 dies), Lambda cihalotri (7 dies), triclorfó (7 dies) i Malatió (7dies). (Llegir més... | 6058 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 52: Recomanacions per combatre la plaga de les cotxinilles a plantes ornamentals (321 Lectures) |
|
Recentment s’han rebut al Laboratori del Servei de Millora Agraria (SEMILLA) al seu Departament de Sanitat Vegetal, diverses mostres de diverses plantes ornamentals amb cotxinilles.
Si són pocs els exemplars afectats es poden netejar amb un cotó amb alcohol. En el cas de que aquest insecte produeixi després fumagina, dita també mascara o negreta, les plantes es poden fer netes esquitxant-les amb l’ajud d’una motxilla o d’un esprai, amb aigua i un poc de detergent per a la vaixella (una cullerada per litre). Si així i tot no es pot controlar la plaga, es poden fer tractaments amb insecticides específics anticotxinilles i amb olis d’estiu. Amb aquesta darrera opció s’haurà d’anar amb esment i aplicar damunt la planta una petita quantitat del producte, ja que pot produir cremades a les fulles. (Llegir més... | 7954 bytes més | Hiperbolic 52 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 46: Què és l'Etiqueta ecològica de la Unió Europea? (176 Lectures) |
|
|
La Unió Europea va crear, a l'any 1992, el sistema voluntari de l'Etiqueta ecològica. Inicialment, el seu àmbit d'aplicació es limita als productes, però a partir del mes de setembre de 2000, aquest mecanisme comunitari s'amplia a alguns serveis, garantint als consumidors la correcció ambiental tant dels productes com dels serveis. L'Etiqueta ecològica representa haver complert uns criteris ambientals selectius, transparents i amb prou informació i base científica perquè els consumidors i usuaris puguin triar aquells productes o serveis que l'incorporen. Amb aquesta elecció, els consumidors s'asseguren de triar les opcions que redueixen els efectes ambientals adversos i contribueixen a l'ús eficaç dels recursos. L'Etiqueta ecològica europea és un distintiu oficial que, a les Illes Balears, atorga el Govern a través del seu organisme competent: la Conselleria de Medi Ambient a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral. Objectius i avantatges. És un sistema de qualificació ambiental de productes i de serveis, i es caracteritza per ser Creïble, fiable i visible.
(Llegir més... | 3580 bytes més | Hiperbolic 46 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 46: Programa de formació per al sector agrari i pesquer (curs 2006-2007) (202 Lectures) |
|
Una de les principals línies d'actuació de l'institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera de les Illes Balears és la formació. Organització i coordinació d'activitats formatives en l'àmbit ramader, agrícola, pesquer i agroalimentari. Les activitats formatives són organitzades per la mateixa Conselleria d'Agricultura i Pesca o en col·laboració amb les organitzacions agràries i pesqueres i associacions sectorials...
(Llegir més... | 4138 bytes més | Hiperbolic 46 | Puntuació 0)
|
| |
|
|
| En aquests moments no existeix cap contingut per a aquest bloc. |
|
|
|
|
Seccions
