 |
|
Actualment hi ha 2 usuaris conectats
|
|
|
|
|
|
 |
Hiperbolic 70: Es presenta la nova novel·la del felanitxer Biel Mestre Oliver (200 Lectures) |
 |
Nascut com una història paral·lela a la seva novel·la anterior Els déus irresponsables, aquest nou relat ens introdueix a les tertúlies de la llibreria de n'Úrsula, a Porreres. Per allà hi passen personatges diversos, que volen resoldre els seus problemes gràcies a les miraculoses virtuds oníriques de les fulles d'un llorer.
(Llegir més... | 5502 bytes més | Hiperbolic 70 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 69: Rellotges de sol, el patrimoni més silenciós (143 Lectures) |
|
|
Després d’anys de deteriorament pel desús, aquests aparells per mesurar el temps vertader ,
tornen a interesar gràcies a la tasca divulgativa d’afecionats i asociacions . De fet, els dies
7, 8, 9 i 10 de maig està previst de celebrar a Palma, la II Trobada Gnomònica de Malorca.
Texte i fotos: M. Aspachs
Col·laboració: Salvador Estelrich
Sansó
(Llegir més... | 13365 bytes més | Hiperbolic 69 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 58: La pintura d’Andreu Maimó: molt més que la força de la saba (358 Lectures) |
|
 Els viaranys creatius de n’Andreu Maimó ( Cas Concos des Cavaller, 1946) l’han
conduït cap a les arrels pregones de les figueres i els ceps. I atansat allà, espera,
i observa com la llacor de la terra ésdevendrà saba a dos dels elements més
definidors dels paisatges i de les essències de la mediterraneïtat. I ens ho transmet
amb figures. Ens comunica la força, adormida, de les seves figueres de
milers de braços sense fulles o la dels ceps que vetllen el moment adequat per
brostar els sarments. Els ritmes de l’ ecologia vegetal s’han convertit amb molt
més que un leit-motiv d’aquest artista, treballador infatigable al seu obrador de
CAN VENT al carrer de Santanyí de la vila felanitxera.
(Llegir més... | 6816 bytes més | Hiperbolic 58 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 54: Poetes de Mallorca reten un emotiu homenatge a Blai Bonet, en el desè aniversari (281 Lectures) |
|
|
L’ESCRIPTOR, UNA FIGURA IRREPETIBLE EN EL MÓN DE LA POESIA I NARRATIVA DE LA LLENGUA CATALANA DE MALLORCA, FOU RECORDAT AMB LA LECTURA DE DIVERSES POESIES AL TEATRE MUNICIPAL DE SANTANYÍ
Per Miquel Adrover,
El passat dissabte, 24 de novembre, el Teatre Principal de Santanyí fou escenari d’un emotiu homenatge entorn a la figura del desaparegut poeta i escriptor santanyiner Blai Bonet.
El Fill Il·lustre de Santanyí fou presentat com una figura irrepetible en el món de la poesia i la narrativa escrita en la “llengua catalana de Mallorca”. Poetes vinculats al personatge varen llegir fragments de la seva obra, donant a conèixer la magnitud i solemnitat dels seus versos a la gent del públic. També es va cuidar l’escenografia, sota la direcció de Jaume Caldentey, que va plasmar una pintura de Jesús Camargo com a teló de fons del recital.
L’acte va ser presentat pel regidor d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Santanyí, Cristòfol Vidal. Seguidament, el grup del cantautor Pere Suau, va acompanyar amb música diversos poemes de l’escriptor. Després, cada un dels poetes recitaren dos poemes de Blai Bonet i un de collita pròpia.
Els poetes varen esser, Pau Vadell, jove escriptor de Calonge que ja compta amb un Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs; Sebastià Alzamora, Bernat Nadal, Gabriel Florit, l’actual director general de Cultura, Pere Joan Martorell, i el poeta i també escriptor santanyiner, Antoni Vidal Ferrando, tots ells admiradors i amics de Blai Bonet.
La gent va sortir satisfeta i se sentiren elogis cap a la figura de Blai Bonet i dels poetes que realitzaren el recital. Així, el poble santanyiner va poder retre un merescut homenatge a una persona que ha aportat tant a la literatura i la llengua catalana.
(Llegir més... | 4438 bytes més | Hiperbolic 54 | Puntuació 1)
|
|
Margalida Munar,  AQUESTA TEMPORADA HA ESTAT EXCEL·LENT PER ALS AMANTS DELS BOLETS. HI HA HAGUT PICORNELLS, PEUS DE RATA, BLAVES I ESCLATA-SANGS A VOLER. SEGUR QUE ELS QUE NO TENEN LA SORT DE SER BONS CERCADORS, PODRAN ESPASSAR-SE LES GANES AMB ALGUNS COMPRATS. PER AIXÒ AQUEST MES, VA DE BOLETS. (Variat de bolets i Xampinyons farcits)FEIS-NOS ARRIBAR LES VOSTRES RECEPTES: Han de ser sanes i no superar els 30’. Heu de relacionar els ingredients per a 4 persones i la forma d’elaboració. De totes les rebudes es destacarà la que s’ajusti millor als criteris de ràpid, sa i bo. Aquesta rebrà un obsequi. Podeu enviar-les per e-mail a : margalida.munar@gmail.com (Llegir més... | 4129 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 4)
|
|
Hiperbolic 53: Nova aportació a la història de Santanyí (182 Lectures) |
|
ES PRESENTA “EL CACIQUISME I EL SEU TEMPS. SANTANYÍ (1868-1936). EL CONTRABAN”, DE CRISTÒFOL-MIQUEL SBERT BARCELÓ
 Per Marta Aspachs El 18 d’octubre va tenir lloc al Teatre Principal de Santanyí, la presentació del llibre del santanyiner Cristòfol-Miquel Sbert Barceló, El caciquisme i el seu temps. Santanyí (1868-1936). El contraban, d'Edicions Documenta Balear. Amb aquesta obra, de 300 pàgines, l’historiador i economista ens apropa a un cas concret del seu poble, el del batle, Joan Verger i Tomàs, anomenat “sa Geneta”. Aquest àlies s’adeia molt amb la seva personalitat. Malgrat tenir un càracter fort i carismàtic mai no va esser un personatge estimat pel municipi ja que era autoritari i poc sensible amb les necessitats de la gent. L’obra relata la relació d’aquest cacic amb tots els àmbits de la vida del poble. El llibre inclou una interessant història del contraban a la zona i, a més, està il·lustrat amb fotografies de l’època i glosses.
Joan Verger i Tomàs
(Llegir més... | 4337 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 53: RACES AUTÒCTONES: ELS ANIMALS MÉS PROPIS DE LES ILLES BALEARS (II) (315 Lectures) |
|
 Tradicionalment dedicada a la producció de llet i formatge, la vaca menorquina és avui molt apreciada per la seva carn. Per M. Aspachs La passada edició El Sud de Mallorca va encetar una nova secció dedicada a les races autòctones de les illes Balears, és a dir en els animals que tradicionalment i científicament han estat considerats com a més genuins i que no han estat criats enlloc més que a l’arxipèlag, conservant, a dia d’avui uns trets típics i constants. La conselleria d’Agricucultura i Pesca del Govern balear, amb la col·laboració del Patronat per a la Recuperació i Defensa de les Races Autòctones de les Illes Balears –PRAIB, vol donar a conèixer aquest interessant llegat per tal d’ajudar a conservar-lo. La vaca menorquina és un representant clar del tronc boví roig convex de l’àrea mediterrània, que ha anat deixant constància de la seva presència per tots els països que envolten aquesta mar i tal volta amb més incidència a les illes. Durant molts d’anys fou la raça majoritària o dominant a l’Illa de Menorca, amb una clara tendència dirigida a la producció de llet i el formatge com a producte final. A l’actualitat, com passa amb altres races de les illes, malgrat la seva presència mil·lenària contrastada, el bestiar boví de raça menorquina és un grup molt reduït d’animals, que encara podem gaudir gràcies a l’esforç continuat d’una família d’aquesta Illa. Està molt adaptada a viure en semi llibertat, no necessita les grans atencions que requereixen altres bestiars, i dóna carn i formatge de gran qualitat. Les seves grans virtuts s'estan descobrint amb la crisi actual de la llet, i cada dia són més les finques que s’apunten a tenir aquesta raça pasturant per les seves terres. (Llegir més... | 6013 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 52: Llucmajor celebra la seva 461 fira d’octubre (339 Lectures) |
|
LA FIRA DE TARDOR ARRANCA AMB FORÇA, I ATREU VISITANTS DE TOT MALLORCA R.D  En el moment del tancament d’aquesta edició, la Primera i la Segona Fira de Llucmajor, de les quatre que se celebren (a banda del Firó), ja s’han celebrat. Així, el divendres dia 28 de setembre es va obrir la VII Fira Artesana de Sant Miquel amb seixanta expositors. Per la seva banda Joan Bernat Albertí-Dumas, diplomat en estudis estratègics va pronunciar el pregó de l’edició de la 461 de les Fires, titulat el Fort d’Enderrocat. Espectacular va esser la participació de la marxa de 2.300 persones a una colcada ciclista que es va iniciar a l’Ajuntament, arribant a les Piquetes del Pèlag. Allà tots els participants foren obsequiats amb un berenar, jocs i sorteig de quatre bicicletes. El Club Ciclista de Llucmajor, el qual acomplia 26 anys d’existència va esser l’encarregat d’organitzar l’aconteixement, mentre els Xeremiers de Sa Marina animaven la colcada. Dissabte horabaixa la quantitat d’activitats que hi havia per fer era molt gran: varen actuar els Xeremiers de S’Arenal, hi va haver una competició de billar a tres bandes, ball folklòric i Cavallets Cotoners, i concert de piano. El diumenge es va obrir la VI Trobada de Randeres i de Coixí i en el passeig Jaume III, varen actuar els Aires del Pla Llucmajorer. queden molts de dies per gaudir de fira, per això hem volgut proporcionar en els nostres lectors el programa de fires a partir de després de la Segona Fira. Encara que els caps de setmana són els dies forts, els dies laborables hi ha actes de tota casta. (Llegir més... | 4879 bytes més | Hiperbolic 52 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 52: VINT-I-CINC ANYS DE MESTRE DE CAVALLETS (643 Lectures) |
|
 Andreu Adrover i TiradoEra pel maig de l’any 1983 quan des de l’Ajuntament em demanaren si em volia fer càrrec d’ensenyar el grup dels Cavallets–de manera voluntària i altruista, tot s’ha de dir-, juntament amb en Jaume Obrador Antúnez. Era un repte que no m’havia plantejat mai, però el vaig acceptar. En Jaume i jo treballarem junts fins l’any 1987: ell ho va haver de deixar per motius personals, i vaig quedar jo tot sol al capdavant del grup, i així ha estat fins al dia d’avui. Partint d’aquí, el que vàrem fer primer va ser estudiar els balls, parlant amb els antics balladors i balladores, i acudint a les fonts escrites: al petit opuscle que Miquel Pons elaborà per encàrrec de l’Ajuntament l’any 1975 i a les dues obres que en ell s’esmenten: Die Balearen, de l’Arxiduc, i sobretot el Diccionari d’Alcover-Moll, una font rica i precisa per al coneixement dels Cavallets. Així, poguérem recuperar balls que -pels motius que fossin- s’havien deixat de fer als darrers anys anteriors al 1983, com és ara Ses Cadenilles,el Passeig o Ses Esses, ball aquest darrer que havia estat substituït pel Rotlet, ballant-se al temps litúrgic de l’Ofertori, durant l’ofici del dia de la festa. Aquesta va ser una tasca especialment intensa i exhaustiva per a nosaltres dos, ja que s’ha de tenir en compte que ni en Jaume ni jo havíem estat Cavallets; els nostres coneixements es limitaven a haver-los vist ballar tota la vida. (Llegir més... | 14488 bytes més | Hiperbolic 52 | Puntuació 4)
|
|
|
Hiperbolic 52: Laurent Tirard, director de la pel·lícula Molière. (226 Lectures) |
|
EL TEATRE PRINCIPAL DE SANTANYÍ PRESENTA LA PEL·LÍCULA “MOLIERE” DE LAURENT TIRARD DINS EL CICLE : ENCONTRES FRANCÒFONS L’Ajuntament de Santanyí, des de la regidoria d’Educació i Cultura ha organitzat un cicle de pel·lícules franceses, sota el títol: Encontres francòfons (Rendez-Vous Francophones) que es projectaran al Teatre Principal de Santanyí durant el mes d’octubre. El cicle no podria començar millor: una estrena a l’Estat Espanyol amb la pel·lícula “Molière” de Laurent Tirard, que ha rebut excel·lents crítiques a distints països com a França, Regne Unit o Estats Units. Aquest film es va projectar el passat 1 d’octubre al Teatre Principal de Santanyí amb una gran assistència de públic, en versió francesa. “Molière” de Laurent Tirard, ha comptat amb la interpretació d’importants actors com Romain Duris, Fabrice Lucchini, Laura Morante, Edouard Baer i Ludivine Sagnier. Es tracta d’una comèdia de ficció a la que Molière coneix, abans d’immortalitzar-los els principals personatges de les seves obres de teatre, evocant Le Bourgeois gentilhomme (El Burgès gentilhome), Les Précieuses ridicules (Les precioses ridícules), Tartuffe (Tartufo), Les Fourberies de Scapin (Els entremaliats de Scapin). Laurent Tirard té, a l’actualitat, 40 anys. Ha estudiat cinematografia a la Universitat de Nova York, ha revisat guions per a la Warner Bross a Los Àngeles, ha estat periodista per Studio Magazine durant 6 anys on va fundar la rúbrica Lecciones de cine, de la qual s’han publicat dos llibres traduïts a distints idiomes i considerats com a referència en els àmbits universitaris i cinematogràfics. Ha treballat durant 7 anys com a guionista a televisió i cinema i ha realitzat dos curtmetratges: “De source sûre” l’any 1999 i “Demain est un autre jour” el 2002. El setembre de 2004 es va llançar amb el seu primer llargmetratge: “Mesonges et trahisons, et plus si affinités”. (Llegir més... | 5253 bytes més | Hiperbolic 52 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 52: La vaca mallorquina, una espècie en perill d’extinció molt útil per al control d (424 Lectures) |
|
|
Per M. Aspachs,
Segons el Patronat per a la Recuperació i Defensa de les Races Autòctones de les Illes Balears –PRAIB- les races autòctones del nostre arxipèlag fan referència els animals mallorquins, menorquins i pitiüsos que popularment, tradicionalment i científicament han estat considerats com a més genuins i que, no han estat criats enlloc més que a Mallorca, mantenint unes característiques fenotípiques i genotípiques constants.  Aquest Patronat està integrat per 13 associacions de Mallorca, 3 de Menorca i una de les Pitiüses. Tant aquesta entitat com la conselleria d’Agricultura i Pesca volen promoure el coneixement d’aquestes espècies per tal que així també es puguin conservar millor i assegurar la seva pervivència. A partir d’aquesta edició El Sud de Mallorca publicarà una fixa amb la descripció, hàbitat i conducta d’una animal autòcton de les Balears. S’iniciarà aquesta sèrie amb l’espècie bovina, en concret amb la vaca mallorquina. A les següents edicions continuarem amb les espècies ovines, caprines, èquids, porcines, conills, canins i aviram. També podeu consultar la web de la conselleria d’Agricultura i Pesca accedint al porta del Govern de les Balears www.caib.es La vaca mallorquina engloba els braus, vaques, vedelles i braves, que representen un grup poc conegut del tronc boví roig convex de l’àrea mediterrània, repartit per tots els països que envolten aquesta mar. A les illes es troba, la partió més primitiva d’aquest tronc format per la vaca mallorquina, juntament amb les vaques de Còrsega i Sardenya. A l’actualitat, malgrat la importància que té la seva presència mil·lenària a les nostres illes, és un grup molt reduït d’animals, en perill constant d’extinció.
(Llegir més... | 6941 bytes més | Hiperbolic 52 | Puntuació 5)
|
|
|
Hiperbolic 52: Joan Vadell, de la ramaderia de Calonge, prepara els seus cavalls per participar (256 Lectures) |
|
AQUEST CRIADOR AREGA CAVALLS I EGÜES DE PURA RAÇA DES DEL 1992. DE LA SEVA RAMADERIA DE CALONGE (SANTANYÍ) HAN SORTIT VERTADERS GUANYADORS DE CONCURSOS, CELEBRATS A DIFERENTS POBLES DE L’ILLA
 Per Miquel Adrover,La realitat és que visitar la ramaderia de Joan Vadell, a la qual, recentment, se li ha concedit el ferro JV, és tot un luxe, i fer-ho acompanyat per Joan, encara més. I és que a partir d'ara les inicials JV serviran per marcar a tots els poltros i poltres que nesquin en aquesta ramaderia, després de molts mesos de sol·licitud i una vegada ja donada la conformitat des de Brussel·les.
Realment es veu quan un estima el que fa, estima el que ha aconseguit, ja que és fruit de molts d’anys de feina, una inversió de molts doblers, i a la vegada, la culminació d’un somni.
Estem xerrant de feina començada a fer l’any 1992. Són quinze anys per aconseguir arribar a tenir un nom dins la cria de cavalls i egües de pura raça espanyola a Mallorca. Moltes hores perdudes darrera els primers exemplars que nasqueren a Calonge, molts viatges per aconseguir la llavor dels millors sementals... També nits sense dormir, potser perqué un egua no es trobi tot sola a l’hora de néixer el pollí. Tots els moments dolents o més durs s’obliden quan el nom d’un animal de la ramaderia, és anunciat per l’espiker d’un concurs morfològic de pura raça, com a guanyador d’algun dels premis del concurs, o quan Joan passeja enmig dels animals i poltres que han nascut en els seus corrals i se li acosten, fent-li tant de cas com a la seva mare.
(Llegir més... | 3979 bytes més | Hiperbolic 52 | Puntuació 5)
|
|
|
Hiperbolic 52: Calonge celebra les seves festes de Sant Miquel (260 Lectures) |
|
|
ELS ACTES, QUE S’INICIAREN EL 14 DE SETEMBRE, HAN CONGREGAT MULTITUD DE PERSONES TANT DE LA LOCALITAT COM DE LA COMARCA.
Per M. Aspachs,
Fa dues setmanes que aquesta localitat santanyinera gaudeix de les seves festes patronals. Durant aquests dies, ja de tardor, la població ha pogut participar de la multitud d’actes, festes, exposicions... que s’han organitxat en honor del seu patró, Sant Miquel. Durant els primers dies, un dels aconteixements més destacats va esser la jornada de portes obertes de dia 14 de setembre, per tal de poder visitar el nou Col·legi Públic de Calonge. La seva creació va esser, durant anys, una de les demandes més reivindicades pels calongins. Com en altres ocasions s’ha donat especial importància a les activitats esportives que tan atrauen a nins i a no tan joves. Així el primer dia, el Club Joan Capó de Felanitx va fer una demostració de Patinatge Artístic. (Llegir més... | 5276 bytes més | Hiperbolic 52 | Puntuació 0)
|
| |
|
|
| En aquests moments no existeix cap contingut per a aquest bloc. |
|
|
|
|
Seccions
