 |
|
Actualment hi ha 5 usuaris conectats
|
|
|
|
|
|
 |
Hiperbolic 69: Entrevista a Pep Álvarez, vocalista i guitarrista d’Anegats (123 Lectures) |
 |
Dissabte 30 de maig, el grup de Son Servera té previst presentar
el seu nou disc, Paraules, al Teatre de Petra
M. Aspachs
P: Pep, el vostre quart disc s'anomena “Paraules”, per què?
R: Sempre tenim per costum batiar al disc amb el nom d'una de les cançons del disc, o d'una frase d'una de les cançons del disc, així ho varem fer amb Illenc, Mons Diferents o Caminar entre gegants. Paraules és el títol d'una de les cançons del disc. “Paraules” ho varem trobar encertat perquè resumeix una mica l'esperit del disc... en un món en crisi, on l'equilibri vital i social és tan fràgil que pot dependre d'una notícia al telediari, o de quatre fanàtics que posen bombes, o d'un porc que encomana el grip, o d'un financer estafador.....sembla que allò realment important i autèntic romangui als cors de les persones, i la resta siguin simplement “paraules”. Paraules com a relatiu a allò efímer i passatger, a la fragilitat de l'home, i als canvis en els cànons preestablerts de lideratge social, on han adquirit més rellevància els individus que els líders polítics i mediàtics.
(Llegir més... | 5804 bytes més | Hiperbolic 69 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 67: Entrevista a Mercè Amer Riera / Consellera d’Agricultura i Pesca del Govern de l (180 Lectures) |
|
|
La d'Agricultura és, sens dubte, una de les conselleries més difícils de dirigir. Aquesta legislatura, la veu capdavantera política en defensa dels pagesos és Mercè Amer Riera (Manacor, 1954). La seva trajectòria és realment completa: Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona; diputada al Parlament les Illes Balears entre el 1995 i el 2003; secretària general del Grup Parlamentari Socialista (2000-2003); presidenta de la Comissió d'Ordenació del Territori (1999-2003), i coordinadora de l'intergrup parlamentari Pau i Llibertat al Sàhara (1999-2003). Vocal del Consell de Cooperació (2000-2003). Així mateix, consellera al Consell de Mallorca entre el 1995 i el 2003. A la legislatura 1995-1999, consellera de Vies i Obres i de Medi Ambient. Vocal de la Junta Rectora del Parc Natural de sa Dragonera (1995-1999). Vocal de la Junta Rectora del Parc Natural de Cabrera (1998-1999). Vocal de la Comissió de Seguiment i Control de la Gestió dels Residus Urbans de l'illa de Mallorca (1996-2003). Portaveu del Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Manacor (2003-2004). Professora d'economia a l'Institut Mossèn Alcover de Manacor.
(Llegir més... | 13667 bytes més | Hiperbolic 67 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 64: Bibi es prepara per la 9ª Gran Marató de Caricatures El Corte Inglés (286 Lectures) |
|
|
Com cada any per aquestes dates, el nostre estimat col·laborador Bibi, es posa en marxa per
superar el rècord de caricatures dibuixat l’any passat. Enguany haurà de fer més de 2007 retrats
per tal de superar-se. La Marató tendrà lloc del 18 al 29 de Novembre, ambdós dies inclosos, a
la planta àtic de El Corte Inglés de l’avinguda Alexandre Rosselló, de Palma, de 10 a 14,00 h i de
17 a 20,00 h. Com edicions passades, es posa un servei d’autobus gratuït per tots els col·legis
de Mallorca que vulguin fer participar en els seus alumnes. Així per reservar hora hauran
de telefonar al 971 77 01 77. Tot el benefici que s’aconsegueixi amb aquesta activitat serà per
a l’Associació de Pares de Nins amb Càncer de les Balears –ASPANOB . Així que hi haurà una
urna de vidre devora el dibuixant Bibi, on el públic interessat podrà fer el seu donatiu. Els
patrocinadors són CAM Caja Mediterráneo, Ford Polígono, Gesa-Endesa i FED Fundación Europea
Dragan, i els col·laboradors, Transunion, Staedtler, Jorvich, Gráficas Pons i Cafés Palma.
(Llegir més... | 6130 bytes més | Hiperbolic 64 | Puntuació 0)
|
|
|
AVUI TENIM DUES COL·LABORACIONS: UNA ENSALADA, QUE ENS ENVIEN DE COSTITX I UN DOLÇ, QUE ENSARRIBA D'ESPORLES. A TOTES DUES ELS FEIM ARRIBAR UN LLIBRE I EL NOSTRE AGRAÏMENT.
Milfulls de cabell
d’àngel
2 làmines de pasta de fulls
300g de cabell d’àngel
100 g de pinyons
2 ous
sucre
(Llegir més... | 2317 bytes més | Hiperbolic 64 | Puntuació 0)
|
|
|
Després de la gran acceptació de la seva primera novel·la “Els déus irresponsables”, el pinto
i escriptor Gabriel Mestre Oliver ens parla dels seus pròxims projectes. A punt de publicarse
el seu pròxim llibre “El taller dels somnis” i de finalitzar-ne un altre, la segona part de“Els déus irresponsables”, Biel és mostra molt il·lusionat. Com un nin amb sabates noves,
el felanitxer ha descobert en l’escriptura de ficció, un món nou, on personatges amb una
vida normal i corrent poden viure aventures, virtuals o no, d’allò mès extraordinàries. El
desig de Biel és que el lector s’entretengui i s’ho passi bé amb la lectura dels seus relats.
(Llegir més... | 11474 bytes més | Hiperbolic 63 | Puntuació 0)
|
|
|
Carpaccio de
carabassa
(per a 4 persones)
Talls finíssims de carabassa
1
tassó (dels de vi) de nous
1 de
pinyons
1 tassó “anacardos”
1
tassó ( un dit baix voreres) de vinagre
de Mòdena
2 tassons d’oli
d’oliva
sal i pebre al gust
La carabassa, millor si és de les allargades i s'aprofita la part que no té llavors i ens permet fer el tall rodó sencer, com si es tractàs d'un embotit. Es talla fina, com tallades de cuixot, es guarda ben tapada fins el moment de servir perquè no es ressequi. Es fa la vinagreta de fruits secs picats amb la resta d'ingredients. Es serveix a part perquè cadascú es posi la salsa que vulgui. Si vos sobra salsa, podeu guardar-la uns dies a la gelera. I aprofitar-la per trempar ensalades o verdura al vapor o torrada.
La recepta és de Glòria López. A ella li cuinà el seu fill i la trobà tan bona que va voler enviar-nos la recepta. Moltes gràcies i un llibre per a tu Glòria.
(Llegir més... | 2034 bytes més | Hiperbolic 63 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 62: Entrevista a Carlos Cernuda / Portaveu de REDTEL (126 Lectures) |
|
|
A LA PRÀCTICA TOTALITAT DE MUNICIPIS DE MALLORCA HI HA HAGUT O HI HA POLÈMIQUES ENTORN DE LA INSTAL·LACIÓ D’ANTENES DE TELEFONIA MÒBIL. SÓN PERJUDICIALS O NO PER A LA SALUT HUMANA? CARLOS CERNUDA, PORTAVEU DE REDTEL, CONTESTA ALS INTERROGANTS MÉS FREQÜENTS ENTRE LA SOCIETAT.
(Llegir més... | 8847 bytes més | Hiperbolic 62 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 60: Entrevista a Miquel Antoni Bordoy, Enginyer (II) (203 Lectures) |
|
Per Marta Aspachs
 A LA PASSADA EDICIÓ DE EL SUD DE MALLORCA MIQUEL ANTONI BORDOY, ENGINYER, ENS EXPLICAVA L’EMIGRACIÓ DELS SEUS PARES A
L’ARGENTINA I LES SEVES VIVÈNCIES, DE NIN, A FELANITX, JUST EN EL MOMENT QUE ESCLATAVA LA GUERRA CIVIL. ARA, EN AQUESTA SEGONA
PART DE L’ENTREVISTA, AQUEST ARGENTÍ-FELANITXER I RESIDENT DE PORTOCOLOM, ENS PARLA DE LES SEVES EXPERIÈNCIES COM A
DELEGAT CONSULAR A SAN PEDRO, DE LA FUNDACIÓ DE L’AGRUPACIÓ MALLORCA EN AQUESTA LOCALITAT I TAMBÉ DE LA SEVA AMISTAT
AMB CAMILO JOSÉ CELA
(Llegir més... | 13829 bytes més | Hiperbolic 60 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 58: MENJAR RÀPID, SA I BO, Per Margalida Munar (268 Lectures) |
|
|
Vaig ser a Galícia de vacances
i d’allà vos propòs un plat senzill
i boníssim. Es tracta de
Lluç a la gallega, una de les
versions, perquè n’hi ha unes
quantes. I des de Campos,
una amable lectora, na
Coloma Moll, ens envia la
salsa que prepara quan serveix
carn i té convidats. Na
Coloma explicà la recepta al
seu nét, Antoni Ginard Adrover
i ell ens l’envià tan bé com la
veis més avall. Un llibre per a
ells i a tots: animau-vos a provar
les receptes, passareu
gust i en fareu passar.
(Llegir més... | 2711 bytes més | Hiperbolic 58 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 58: Entrevista a Antoni Nadal Urrea, Per Per Marta Aspachs (272 Lectures) |
|
|
ANTONI NADAL URREA (FELANITX 1979) VA ESTUDIAR A SANT ALFONS (EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA) I A L’IES DE FELANITX (BATXILLERAT). DESPRÉS D'ESTUDIAR
CIÈNCIES EMPRESARIALS A LA UIB, VA DESENVOLUPAR DIFERENTS CÀRRECS, A LES JOVENTUTS SOCIALISTES DE BALEARS I FELANITX, I TAMBÉ
FENT PART DE L'EXECUTIVA PSIB-PSOE. TAMBÉ HA ESTAT CONSELLER DEL CONSELL DE MALLORCA ON, DES DE L’OPOSICIÓ, S’ENCARREGÀ DELS TEMES
ESPORTIUS I SOCIALS DE LA INSTITUCIÓ. DES DEL SETEMBRE DE 2007 ÉS PRESIDENT DE L’INSTITUT DE L’ESPORT HÍPIC DE MALLORCA (IEHM), I UN DELS
RESPONSABLES D'AQUEST GRAN ESDEVENIMENT QUE SERÀ LA 75 EDICIÓ DEL GRAN PREMI NACIONAL DE TROT, ELS DIES 16, 17 I 18 DE MAIG A L'HIPÒDROM DE SON PARDO.
(Llegir més... | 7326 bytes més | Hiperbolic 58 | Puntuació 0)
|
|
A FELANITX ÉS UN PERSONATGE MOLT POPULAR TANT PEL SEU GRAN CARÀCTER COM TAMBÉ PER ÉSSER UN HOME MOLT POLIFACÈTIC I HAVER ESTAT SEMPRE ENMIG DE TOTES "LES MOGUDES". DES DE FA ANYS, LA SEVA PROFESSIÓ HABITUAL ÉS LA DE FORNER PERÒ ELL HA ESTAT DIRECTOR I ACTOR DE CINE, ESCULTOR, PINTOR, PICADOR... A MÉS A MÉS, HA COL·LABORAT EN EL SUD DE MALLORCA DURANT TRENTA-NOU NÚMEROS. PRIMER, CONTANT HISTÒ- RIES DE LA SEVA ÈPOCA COM A PICADOR I DESPRÉS INTRODUINT-NOS EN ELS ANYS SEIXANTA I SENTANTA, DURANT L'ÈPOCA DEL TURISME, AMB LES SEVES MEMÒRIES ESTANTISSES. ENCARA QUE ÉS MOLT CONEGUT A LA SEVA VILA NATAL, LA PERSONALITAT DE MAIKEL HA FET DESPERTAR LA CURIOSITAT DE LECTORS D'ALTRES ZONES DEL SUD, ELS QUALS ENS HAN DEMANAT DE CONÈIXE’L. I QUINA MILLOR MANERA DE FER-HO QUE A TRAVÉS D'UNA ENTREVISTA INFORMAL.
(Llegir més... | 10494 bytes més | Hiperbolic 57 | Puntuació 5)
|
|
PER CLIMENT PICORNELL,
El metge em comunica notícies regulars i vaig a refugiarme al turó. Començ foc.
Pareix recurrent, repetitiu, però no ho és. El foc, el Betlem i la mar, sempre tenen per mirar. I és que els primers freds de l’hivern, de bon de veres, obliguen al ritual d’encendre el foc. No com abans que era l’única font de calor de les cases, ara és una espècie de luxe, amb l’escalfa-panxes de ferro suec o l’aire condicionat. De nins a la foganya de cal padrí hi fèiem la vida: allò era un món rodó, sencer, total. Fins el punt que s’hi havia d’entrar dins la foganya, tot un habitacle només per al foc. El padrí ho sabia i preparava els entreteniments, solia dur una branca d’estepa, ben seca i quan arribàvem, la posava damunt els calius rònecs i allò feia una flamarada petejant, amb espires i flamatel·les. Jo preferia estar damunt la padrina, la falda feia com un cocó.
(Llegir més... | 7388 bytes més | Hiperbolic 54 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 54: LA POLÍTICA COMPLEXA I ELS POLÍTICS SIMPLES (205 Lectures) |
|
JOSEP M. LLAURADÓ,
Quines condicions hauria de tenir un polític? Vella pregunta, viu el cel, que reapareix cada cop que, com és el cas, i passa sovint, ens plantegem quina credibilitat mereix una actuació concreta d'un polític o el conjunt de la vida política. Un exemple que ja no serà el darrer. S'esdevé que Mariano Rajoy (que ha aparegut als cartells publicitaris, prometentnos una vida millor) i els seus assessors s'aixequen un xic eixelebrats, o animadets, i proposen una rebaixa fiscal que evitarà tota imposició als que guanyen menys de 16.000 euros l'any. Ok. Endavant.
Però resulta que aquesta promesa, segons el PP, no suposarà cap despesa a l'erari públic, mentre que segons Solbes perjudicarà les hisendes estatal i autonòmiques en prop de 5.000 milions d'euros. Com si el metge ens digués: preneu aquest medicament, perquè amb la mateixa probabilitat us suposarà la curació o un agreujament gairebé insuperable de la malaltia. I per demanar-se amb una certa urgència quines condicions ha de tenir la política, diria hom, per ser considerada seriosament, tret que haguem entès que en temps de promeses electorals la lògica deixa d'estar vigent.
(Llegir més... | 5205 bytes més | Hiperbolic 54 | Puntuació 0)
|
|
|
PER GUILLEM FRONTERA,
En desinflar-se l'utopisme electoralista del PSOE de Felipe González -recordin, per exemple, l'arterosa maniobra de no i sí a l'OTAN-, va amarar la societat espanyola una actitud coneguda com desencanto, del qual parlava divendres J. López Casasnovas en aquest diari. Fou la primera resposta, tot i que resignada, a un polític que acabaria presidint un govern d'opereta corrupte, amb la Guàrdia Civil encalçant el seu director general, esdevingut un dels bandejats supranacionals més cercats.
Ara, servidor ignor per quines raons, González se'ns presenta com un home amb un toc intel·lectual i en qualsevol cas situat més enllà del bé i del mal. A la nostra comunitat, el desencant ha guanyat els esperits amb molta celeritat. L'ominós parany de Son Espases, en els quals vàrem caure tants d'electors, ha tengut uns efectes demolidors.
(Llegir més... | 3040 bytes més | Hiperbolic 54 | Puntuació 0)
|
|
|
PER LLORENÇ VALVERDE,
Ja fa una partida llarga d’anys que va ser notícia que una mare feia un ús ben particular del telèfon: Tenia els dos fills estudiant a la capital i cada matí els trucava per despertar-los, en el benentès que els fills no despenjaven el telèfon per tal d’estalviar el que pogués costar la telefonada.
Ben mirat, era un bon acord per a les parts involucrades, amb l’excepció de la companyia telefònica, car la mare despertava els fills i aquests no s’havien de preocupar ni de posar el despertador, ni sobretot, de despenjar el telèfon, la qual cosa — sigui dit de passada— els permetia seguir al llit dormint sense haver de donar comptes de res a la mare. La companyia telefònica va posar el crit al cel perquè deia que això era ben bé una estafa, atès que feien servir de franc unes infraestructures que eren molt cares de mantenir.
No record gaire els detalls, però em sembla que la cosa va saltar als diaris per mor justament d’una denúncia de la telefònica. Anys després, amb l’adveniment de la telefonia mòbil, això de les telefonades perdudes —les perdudes, a seques— es va generalitzar i ara és una pràctica més que habitual, especialment entre els adolescents, però no és aliena tampoc a, per exemple, els serveis de teletaxi que acostumen a emprar el sistema de la perduda per avisar que el taxi ja ha arribat al lloc demanat.
(Llegir més... | 5238 bytes més | Hiperbolic 54 | Puntuació 0)
|
|
|
Hiperbolic 53: EL MILLOR BOLET DE MALLORCA: L’ESCLATA-SANG? EL PICORNELL (411 Lectures) |
|
PER CLIMENT PICORNELL,
Passen els estols enormes d’estornells dibuixant aquelles figures en el cel, ha plogut a batzegades, un al·lotet s’ha suïcidat dins una tanca d’ametlers, la connexió a Internet és ara de tres megas, la vida, malgrat tot, continua. És hora d’anar a la garriga a veure si despunten els bolets per dins la fullaca. Els estalviaré allò de les olors de terra i els comellars ombrívols.
El millor bolet de Mallorca és el picornell. Més que xauvinisme, picornellisme. Disculpin. Però vaig ser un servidor qui féu la pregunta: «quin és el millor bolet, el més bo?» Aquí la cosa se mogué, però no massa. Per a mon pare, que era el Picornell gran, el millor bolet, sense cap dubte, era la gírgola de card. Per damunt qualsevol altre. I venim de família de cercadors, micòfags declarats. És ver que després venia l’altra part de la lletania: els esclata-sangs torrats, són bons també, i fregits amb carn magra, més que amb llom; o les blaves i cogomes –«pugomes » deia ell– dins les sopes escaldades van d’allò millor.
(Llegir més... | 8433 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 5)
|
|
JOSEP M. LLAURADÓ,
No ens han donat el Nobel, cap, però la decepció ha estat de sobres compensada per la bauxa que ha suposat en les files del fonamentalisme peninsular l’encaix amb el fet que li hagin donat a Al Gore, a més de les postres del Planeta atorgat a Millàs i a Boris Izaguirre. Hauria estat encara més divertit encaixar que li haguessin atorgat el Planeta a Savater. Hauria estat bona, aquesta, gairebé dimonial: premiar el destructor de la virtut pàtria (Savater) i el destructor de la família (Izaguirre), amb el rerefons de Gore, que és gairebé de tot, menys comunista, i sí un ambiciós mentider egòlatra i fals (a més de pacifista, que a les orelles americanes és un dels pitjors crims), un perdedor de la lona política que cerca compensar el seu ego en les pantalles de Hollywood i en els mass media, un predicador de la vida verda i de l’ascetisme energètic que té una casa que consumeix tanta energia com una ciutat de mida mitjana, i un oportunista, com ens recorda cada dia Jiménez Losantos.
No ens han donat el Nobel, cap, però la decepció ha estat de sobres compensada per la bauxa que ha suposat en les files del fonamentalisme peninsular l’encaix amb el fet que li hagin donat a Al Gore, a més de les postres del Planeta atorgat a Millàs i a Boris Izaguirre. Hauria estat encara més divertit encaixar que li haguessin atorgat el Planeta a Savater. Hauria estat bona, aquesta, gairebé dimonial: premiar el destructor de la virtut pàtria (Savater) i el destructor de la família (Izaguirre), amb el rerefons de Gore, que és gairebé de tot, menys comunista, i sí un ambiciós mentider egòlatra i fals (a més de pacifista, que a les orelles americanes és un dels pitjors crims), un perdedor de la lona política que cerca compensar el seu ego en les pantalles de Hollywood i en els mass media, un predicador de la vida verda i de l’ascetisme energètic que té una casa que consumeix tanta energia com una ciutat de mida mitjana, i un oportunista, com ens recorda cada dia Jiménez Losantos. A Gore li han plogut els insults més aspres, un poc afeblits perquè part de l’energia que el personal inverteix en insults s’ha distret aquests dies vers les tempestes. Tempestes imprevisibles i casuals — casualitàries, podríem dir-ne, perquè afecten tothom—, però que no signifiquen ni de bon tros que s’hagi iniciat ni confirmat el canvi climàtic. (Llegir més... | 6705 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 0)
|
|
PER JOAN MELIÀ,
Fa devers trenta anys, un grup de professors interins de Mallorca que anaren d’oposicions a Madrid estigueren en el mateix col·legi major. Un vespre sopaven junts i, clar, conversaven en català. Inesperadament, uns altres opositors que seien a la taula de veïnat els increparen perquè, què s’havien cregut!, eren a Madrid i parlaven en català. Aquesta anècdota l’he utilitzada sovint per explicar què és un dret lingüístic exercible onsevulla (que un grup de persones parlin entre elles en la llengua que vulguin, no el d’insultar-les, naturalment). Solia aclarir que aquesta anècdota concreta va passar poc temps després de sortir d’una dictadura i que, probablement, avui ja no passaria. Però la realitat em desmenteix amb insistència. Segons el Diario de Menorca de dimecres passat, dissabte va fer vuit dies que un grup de menorquins que sopaven a un restaurant de Santander, i parlaven en català entre ells, varen veure que els clients de la taula de veïnat s’aixecaven i se n’anaven a l’altre extrem del local perquè no volien sopar al costat de «catalans ». (Llegir més... | 5457 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 0)
|
|
Una de les darreres tribus amazòniques —supòs que és prudent no dir-ne el nom, que d’altra banda no record— inverteixen una part del seu escàs poder en establir normes que regeixen les relacions amb la resta del món. Per una d’aquestes normes, els caps de la tribu s’atribueixen el dret a controlar la formació de la seva imatge a l’exterior fins on això és possible. Per exemple, miren que no surti del territori cap material gràfic que no s’ajusti, al seu parer, a la realitat de la vida tribal. Ells, per la seva banda, en proporcionen als curiosos, és a dir, tenen la pròpia versió oficial, han construït la imatge d’ells mateixos que voldrien compartir amb la resta del món. (Llegir més... | 2847 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 0)
|
|
Hiperbolic 53: WIKIPEDIA O LA FIABILITAT DELS CONTINGUTS OBERTS (167 Lectures) |
|
|
PER LLORENÇ VALVERDE,
Són fiables les entrades que apareixen a la Wikipedia? Una pregunta heretada per aquesta enciclopèdia oberta —tant per l’accés com per l’elaboració— i que es remunta als inicis d’Internet. Davant l’allau de continguts que la xarxa de xarxes començava a posar a l’abast de tothom (i gratuïts!) els més escèptics començaren a posar en dubte la fiabilitat d’aquests continguts. Deien, entre d’altres menuderies, que allò era can boom i que qualsevol podia posar-hi el que volgués, que allà on estigués un bon llibre, tota la resta eren coverbos. El seu argument sobre la fiabilitat dels llibres descansava, essencialment, en el fet que l’editor s’hi jugava diners i que si el llibre no era bo, s’arriscava a perdre-hi molt. Alguna vegada he rebatut aquest argument amb una frase lapidària, de l’estil que Mein Kampf també és un llibre. La veritat, sigui dit de passada, és que aquesta és una d’aquelles respostes que no m’ha ajudat a eixamplar el ventall de les meves amistats, però les coses són com són. Doncs bé, ara el dubte ha estat llençat sobre un dels projectes més emblemàtics de l’era digital, la Wikipedia, una enciclopèdia que ha esdevingut una referència essencial dels nostres temps i que està elaborada per les contribucions de molta de gent, de tothom que hi vol dir alguna cosa.
(Llegir més... | 5856 bytes més | Hiperbolic 53 | Puntuació 1)
|
| |
|
|
| En aquests moments no existeix cap contingut per a aquest bloc. |
|
|
|
|
Seccions
